S O L U C I Ó D E L A P R O V A D ’ A C CÉS
EXÀMENS del dia 26 maig RESOLTS els punts 1 i 2. Punt 3 cal consultar temari de literatura.
Model 1.
Solucionari
Opció A. Text de Mercè Rodoreda
1. Comprensió del text
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text [1 punt: 0’5 pel tema; 0’5 per les parts]
Tema: la solitud i la
desorientació vital d’una jove dins un ambient de
festa
Parts bàsiques del text: text narratiu i
descriptiu estructurat a l’entorn de dues unitats
fonamentals, que coincideixen amb els dos paràgrafs.
- Primer paràgraf (l. 1-10).
Fets previs a l’arribada de la nit i de la revetlla. Els preparatius de la festa, la roba i els
complements. Es presenten al lector dades sobre la situació personal i anímica de la
protagonista: és dependenta en una pastisseria, no tenia ganes d’anar a la
festa (s’hi deixa arrossegar per la Júlia), sembla que es deixa influir pels
altres...
- Segon paràgraf (l.
11-25). La protagonista i la Júlia arriben a la plaça on hi ha la festa. Es descriu la plaça adornada i el
malestar que sent la protagonista malgrat l’ambient de diversió: aquesta troba a
faltar el suport del pare i de la mare. De sobte sent que algú li demana de
ballar.
Autora solucionari de la segona resposta:Mercè Duran:
El tema és el ball de la plaça del Diamant centrat en
la protagonista que està sola, indecisa i cansada.
Parts: Es tracta
d’un fragment de la novel•la de Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, i per
tant, presenta una estructura narrativa, cronològica en passat. S’hi pot
observar una estructura externa en dos paràgrafs, i pel que fa a l’estructura
interna, el primer representaria un plantejament d’uns fets a partir
d’una explicació de les causes per què la protagonista finalment accedeix a
anar al ball: l’amiga li anuncia una rifa i, encara que ella està cansada, com
no sap dir que no, acaba anant-hi. Aquest primer paràgraf planteja, per tant,
les causes d’una conseqüència, i aquesta, la conseqüència, expressada en forma
de descripció, de la línia 7 a la 10, on s’hi detalla com anava vestida per
assistir a la plaça del Diamant.
Al segon paràgraf se situa la narració, una altra vegada, espacialment. La protagonista ja ha arribat a la plaça i descriu allò que veu, primer el guarniment de la plaça,després el de l’ entarimat dels músics i finalment els músics. Queda, però, interromput, amb els seus pensaments interiors respecte a les molèsties que li produeixen els enagos i els seus sentiments més profunds de solitud perquè la seua mare s’ha mort i el seu pare s’ha casat amb una altra. Així que, mitjançant la tècnica del monòleg interior, Rodoreda manifesta els pensaments de la protagonista amb un moviment que va del món exterior, a l’interior amb una progressió cada vegada més profunda fins que a la línia 21 reprén ambdós mons, “I el meu pare casat amb una altra i jo sola a la plaça del Diamant”, com a desenllaç i on hi apareixen dues veus, una que li dóna ordres “no seguis que et rebregaràs!” i una altra que li diu a l’orella quan ja badava d’avorriment, “¿ballem?. És un final obert, no queda explícita la resposta a la pregunta però, que representa un desenllaç al fragment.
Així que, encara que es tracta de dos paràgrafs corresponents a una gran novel•la, el text motiu d’anàlisi, es pot dividir atenent a una estructura narrativa en plantejament, nus i desenllaç, expressats cronològicament en passat amb la veu de la protagonista en primera persona mitjançant la tècnica del monòleg interior, propi de la novel•la psicològica, que permet arribar als pensaments del personatge i descobrir la seua consciència, el seu estat anímic, el seu psiquisme.
Al segon paràgraf se situa la narració, una altra vegada, espacialment. La protagonista ja ha arribat a la plaça i descriu allò que veu, primer el guarniment de la plaça,després el de l’ entarimat dels músics i finalment els músics. Queda, però, interromput, amb els seus pensaments interiors respecte a les molèsties que li produeixen els enagos i els seus sentiments més profunds de solitud perquè la seua mare s’ha mort i el seu pare s’ha casat amb una altra. Així que, mitjançant la tècnica del monòleg interior, Rodoreda manifesta els pensaments de la protagonista amb un moviment que va del món exterior, a l’interior amb una progressió cada vegada més profunda fins que a la línia 21 reprén ambdós mons, “I el meu pare casat amb una altra i jo sola a la plaça del Diamant”, com a desenllaç i on hi apareixen dues veus, una que li dóna ordres “no seguis que et rebregaràs!” i una altra que li diu a l’orella quan ja badava d’avorriment, “¿ballem?. És un final obert, no queda explícita la resposta a la pregunta però, que representa un desenllaç al fragment.
Així que, encara que es tracta de dos paràgrafs corresponents a una gran novel•la, el text motiu d’anàlisi, es pot dividir atenent a una estructura narrativa en plantejament, nus i desenllaç, expressats cronològicament en passat amb la veu de la protagonista en primera persona mitjançant la tècnica del monòleg interior, propi de la novel•la psicològica, que permet arribar als pensaments del personatge i descobrir la seua consciència, el seu estat anímic, el seu psiquisme.
b) Resum
El resum
de la narració és el següent: Julieta insisteix en anar a ballar i com no sap
dir que no accedeix encara que està cansada. La plaça està guarnida de festa,
els enagos li molestes, hi havia una orquestra, però està sola sense la mare
morta i el pare tornat a casar, la Julieta li diu que no es rebregue i algú li
demana ballar.
c) Identifica el registre al qual podem adscriure el text.
Cal que fonamentes la resposta amb exemples extrets del text [0’5
punts: 0’25 per la identificació; 0’25 pels exemples]
Registre formal
literari. Tot i que el text prova de reproduir la manera d’expressar-se, fonamentalment, de la protagonista amb un
recurs proper al monòleg interior, hi ha un grau alt d’elaboració formal del
llenguatge; especialment per mitjà de les descripcions (d’objectes i
detalls concrets i d’ambients); els paral·lelismes (la descripció de
l’ornamentació de la plaça i
la descripció de la roba de la protagonista; l’opressió que
sent la protagonista a causa del vestit i el seu estat anímic); el·lipsi
(s’introdueix un personatge nou només amb la reproducció directa i sobtada dels mots que
aquest digué: “¿ballem”), etc.
El registre lingüístic és literari, amb un llenguatge formal però com que representa l’expressió de la pròpia protagonista, és un llenguatge viu i àgil, senzill i entenedor, amb tècniques d’escriptura com el monòleg interior, en primera persona, les descripcions, precises i detallades perquè el lector tinga una imatge clara de l’entorn en què es desenvoluparà l’acció. Una altra de les tècniques narratives és aqueixa escriptura parlada “vulgues no vulgues” que apropa tant la protagonista al seu destinatari. Respecte al punt de vista, tot i que el narrador és intern protagonista, també introdueix uns altres emissors a través de l’estil indirecte “a dir-me que...(l.1) i directe “¡No seguis que et rebregaràs!”(l.23) i “ ¿ballem?”(l.25).
d) Identifica la tipologia textual especificant els trets
corresponents que apareixen al text [0’5 punts: 0’25 per la tipologia; 0’25
pels exemples]
Text narratiu
(fragment d’una novel·la) amb elements descriptius. La particularitat del text rau en el fet que la narració es
fonamenta en el curs del pensament de la protagonista
A més, hi ha una altra estructura textuals, la descriptiva, molt important al text, tant espacial “el sostre... “(l. 11) i física “anava blanca de dalt a baix..”(l.7) com psicològica “ i jo joveneta i sola” (l.22).
Es tracta del principi de la Plaça del Diamant, una novel•la de Mercè Rodoreda i és precisament després d’aquesta proposició de ballar que s’iniciarà la relació entre Natàlia i Quimet. Per aquest motiu el fragment analitzat és l’ inici del desenvolupament d’uns esdeveniments que, precisament s’inicien amb l’última paraula del text “¿ballem?”.
2. Anàlisi lingüística del text
a) Identifica la pronunciació dels elements subratllats [1
punt: 0’25 per cada
resposta correcta. Si contesten malament, descompta]
1. sonora
2. oberta
3. tancada
4. s’elideix
b) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o
expressions al text o indica’n un sinònim [1 punt: 0’25 per cada resposta
correcta]
1. pinyols: ‘Part interna, llenyosa, d’un fruit carnós, que
solcorrespondre a l’endocarpi. Un pinyol de préssec’ (DIEC2); llavors.
2. estrènyer: ‘Exercir pressió en costats oposats, tot al
voltant, (d’alguna cosa)’ (DIEC2); comprimir
3. tant li feia dormir
com no dormir: “li feia/ tenia igual”, “no li importava vetllar”
4. glop: ‘Porció d’un
líquid que hom beu, que cap d’una vegada a la boca’ (DIEC2); trago és mot admès pel DIEC2.
c) Torna a
escriure les frases següents substituint els elements subratllats en cadascuna pel pronom feble adequat [1 punt: 0’25 per cada
resposta correcta]
1. No en tenia ganes
2. Quan hi vam arribar (o arribar-hi) els músics ja tocaven
3. N’hi havia amb una bombeta a dintre
4. tot el sostre ho era
....................................................................................
Solucionari
Opció B. Text de Josep Iborra
AUTORA SOLUCIONARI: Aurora Clari
Llegiu aquest text i responeu les qüestions
següents
Si la forma analítica, pròpia de l’enquesta,
caracteritza bàsicament les diferentsformes literàries de què s’ha servit Fuster,
independentment de les actituds iprocediments particulars que cada una comporta,
també hi podem trobar els trets estilístics més rellevants i personals.
Per a Fuster, escriure no és una operació
intransitiva, tancada, que només concerneix l’autor. No és partidari d’escriure per a ell
mateix, sinó per comunicar-se amb els lectors. D’aquesta exigència inexcusable, en
deriven els requisits a què ha d’ajustar l’escriptura. El primer, la “claredat”, que és
la condició sine quan on de qualsevol forma de comunicació. La claredat, deia Ortega, és la
cortesia del filòsof. És una fórmula que
no deu agradar a Fuster. Molt malament han
d’anar les coses per a la filosofia, i per a la“claredat”, si aquesta no passa de ser una mera
“cortesia” amb el lector. Tampoc no li pot fer gràcia l’aire de superioritat que té la
delicadesa orteguiana. Per a l’escriptor, pera Fuster, si més no, la “claredat” no és una
“cortesia”, perquè
«la primera obligació de l’escriptor és de
fer-se llegir»
i això obliga, ja d’entrada, a ser clar. Tot el que és obscur, en qualsevol de les formes en què puga presentar-se, l’irrita: va contra la
seua naturalesa, que té horror al flou. Per això ha escrit:
«si hi ha alguna cosa que em repugni més, és
semblar sibil·lític o confús».
Aquesta por l’ha immunitzat contra la
inclinació a utilitzar un llenguatge conceptualista, recargolat, abstrús i picat
d’una verola o altra. El propòsit de ser clar obliga Fuster a utilitzar la llengua comuna, a
servir-se dels mots d’ús corrent per construir frases també normals, normalment
curtes, planes, i intel·ligibles. Una escriptura en minúscula, domèstica, “en
samarreta”, que no necessita tirar mà de les grans paraules de l’eloqüència i del lirisme,
per tal d’enlluernar el lector i produir-li pessigolles gratificadores.
Josep Iborra, Fuster portàtil, València, Tres i Quatre, 1982, p. 305-306.
1. Comprensió del text [3 punts]
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del
text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una
extensió màxima de 10 línies. [1 punt]
c) A quina tipologia textual pertany el text?
Explica’n les característiques. [0’5
punts]
d) Amb quin propòsit expressiu utilitza l’autor
els recursos tipogràfics següents:
cometes, cursiva i
lletra més menuda. [0’5 punts]
2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]
a) Indica la pronunciació dels elements
subratllats: [1 punt]
1. És una fórmula: sorda
o sonora?
2. tampoc: oberta o tancada?
3. delicadesa:
oberta o tancada?
4. utilitzar: sorda
o sonora?
5. intel·ligibles: sorda
o sonora?
b) Canvia la correlació temporal verbal del
primer paràgraf del text: de present a
passat. [1 punt]
Si la forma analítica, pròpia de l’enquesta,
caracteritza bàsicament les diferents formes
literàries de què s’ha servit Fuster,
independentment de les actituds i procediments
particulars que cada una comporta, també hi
podem trobar els trets estilístics més rellevants
i personals.
c) A continuació hem subratllat unes quantes
estructures sintàctiques. Indica a quin
tipus d’oració subordinada pertanyen i quina
funció sintàctica fan dins de
l’oració . [1 punt]
1. caracteritza bàsicament les diferents formes
literàries de què s’ha servit
Fuster.
2. escriure no és una operació intransitiva.
3. És una fórmula que no deu agradar a Fuster.
4. No necessita tirar mà de les grans paraules
de l’eloqüència i del lirisme, per
tal d’enlluernar el lector.
3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]
a) Valora la repercussió de l’assaig de Joan
Fuster en el context de l’època.
(Extensió: 150 paraules) [2 punts]
b) Fes una ressenya crítica sobre una lectura
que hages fet en Batxillerat. (Extensió:
150 paraules) [2 punts]
Qüestions
1. Comprensió del text [3 punts]
a) El tema: la claredat en la prosa de
Fuster. Les partsbàsiques del text són les següents:
una introducció, que engloba tot el primer paràgraf; una
exposició d’arguments i contraarguments, que formen el
cos o argumentació pròpiament dita, i una tesi o conclusió, que
s’exposa de manera explícita en l’últim paràgraf, quan
diu: El propòsit
de ser clar obliga Fuster a utilitzar la
llengua comuna, a servir-se dels mots d’ús corrent per construir frases també normals, normalment curtes, planes, i intel·ligibles.
Una escriptura en minúscula, domèstica, «en samarreta», que
no necessita tirar mà de les grans paraules de
l’eloqüència i del lirisme, per tal d’enlluernar el lector i
produir-li pessigolles gratificadores. Tot plegat es pot considerar una
estructura inductiva, perquè la tesi es localitza al final del
text.
b) Per a Fuster escriure consisteix bàsicament a comunicar- se amb els lectors. Per aquesta
raó, la claredat és una obligació de l’escriptor, ja que
només si el lector entén un text continuarà llegint-lo. Per a
evitar la confusió, cosa que odia, utilitza mots d’ús corrent i construeix frases curtes, planes i intel·ligibles. Fuster
practica una escriptura que defuig els mots eloqüents i lírics per a guanyar claredat i senzillesa.
c) Aquest text és, bàsicament, argumentatiu. La finalitat és convéncer per mitjà d’arguments i de contraarguments, il·lustrats amb exemples concrets extrets de citacions de Fuster i d’Ortega y Gasset.
Aquestes citacions representen els dos pols en què es debat la
discussió o argumentació sobre les característiques
estilístiques de la prosa de l’autor de Sueca. El gènere a què pertany
aquest fragment és l’assaig. Concretament, l’assaig de
crítica literària.
d) En aquest fragment Josep Iborra
utilitza la lletra més menuda per a citar textos de Joan
Fuster. Aquesta tipografia més petita és, doncs, un marcador
d’intertextualitat. La lletra en cursiva s’hi empra per a
introduir mots en llatí, com sine quan non, o en francés, com flou, i també per a remarcar algunes paraules amb la finalitat
que els lectors hi focalitzen l’atenció, com ara obliga, ja d’entrada, a ser clar. En aquest text les cometes
apareixen sis vegades i tenen la funció de remarcar el
sentit dels mots que enquadren. I, tant com el sentit, les connotacions.
2. Anàlisi lingüística del text
a) 1. Sonora. 2. Oberta. 3. Tancada. 4. Sonora. 5. Sonora.
b) Si la forma analítica, pròpia de l’enquesta, caracteritzava bàsicament les diferents formes literàries de què s’havia servit Fuster, independentment de les actituds
i procediments
particulars que cada una comportava, també hi podíem trobar els trets estilístics més
rellevants i personals.
c)
1. Proposició
subordinada adjectiva. Fa funció de
complement del nom del sintagma anterior formes literàries.
2. Escriure és un verb en infinitiu, però ací
funciona com a substantiu, és el nom del verb. La
funció que fa dins de l’oració és de subjecte. 3. És una proposició subordinada
adjectiva.
Fa la funció de modificador del
substantiu fórmula.
4. És una proposició subordinada de
relació lògica, concretament una subordinada final.
3. Expressió i reflexió crítica
a) El conjunt de la producció
literària de Fuster es
constituí aviat en una referència
estimulant de normalitat
cultural per a la societat
valenciana. En els seus assaigs va
donar carta de naturalització a la
prosa d’idees i va abandonar
la dedicació tradicional de la
nostra literatura als versos.
De més a més, la influència de Nosaltres, els valencians, des
que es va publicar el 1962, ha
estat profunda en la societat
valenciana. En aquest llibre
l’examen de consciència característic
de l’assaig fusterià es va
convertir en una interrogació
radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat
d’aquest examen constatava un país
provincià i despersonalitzat,
que no té consciència de ser-ho i que prefereix
viure del tòpic en comptes de
plantejar-se la seua realitat.
Aquesta obra va actuar com un
catalitzador sobre un grup
de joves, generalment
universitaris, i va obrir pas a una acció
cada vegada més decidida per a fer
desaparéixer el provincianisme
i construir una cultura nacional i
moderna al País
Valencià.
b) Diccionari per a ociosos: l’obra Diccionari per a ociosos es
publica per primera vegada l’any
1964. En aquell moment
Fuster ja era una figura
indiscutible en les nostres lletres.
Aquest llibre està compost
d’entrades, igual que els diccionaris
convencionals, però no s’hi pretén
definir els mots,
sinó portar a terme una reflexió,
un assaig, sobre diversos
temes que s’hi poden relacionar.
Aquestes reflexions constitueixen
pensaments fragmentaris, però
originals, que fan
pensar el lector sobre diferents
aspectes de la vida, de l’home,
de la història i de la societat,
escrits en una prosa clara,
senzilla, precisa i amena que
pretén fer pensar els ociosos,
les persones amb temps i ganes de
pensar. Una de les
entrades més interessants del
llibre és «intel·lectual». Fuster
reflexiona en aquest assaig sobre
les condicions que
fan possible l’operació de
l’intel·lectual, que són unes condicions,
en definitiva, de llibertat.
.....................................................................................................................
.....................................................................................................................
MODEL 2
Llig aquest text i respon les preguntes següents.
Abans d’obrir els ulls recordà el fum, primer el fum dels pots de gas que era de color gris com vapor
brut o com quan cremen palla o herba encara humida i ascendia sense cap foc formant un nuvolet
eixint de cada pot sobre l’asfalt i pujant dret amunt i obrint-se com un arbre o com un fong amb
molts peus de bombes atòmiques minúscules que es trobaven i s’unien per dalt, no veia la gent que
fugia dels pots, només veia el fum; després va recordar fums de colors que omplien l’escenari de la
plaça de bous, vapors pesants que eixien d’algun lloc invisible, ondulaven i s’arrossegaven per terra,
s’escampaven, i els músics i els cantants quedaven mig immergits en el bassal de núvols, ell no sabia
si el gas o vapor era roig, verd i groc o si els colors canviants eren només un joc de llums, no ho
havia vist mai, però era un fum lleuger, sorgia, s’escampava, se n’anava i tornava a sorgir amb un
altre color; i després recordà fums que sí que coneixia, rostolls d’arròs a la marjal que cremaven fent
cortines espesses de fumeguera blanca que ell contemplava aturat amb la bicicleta negra entre les
cames una vesprada ennuvolada de tardor i el fum de palla s’estenia per la plana dels arrossars ja
sense aigua, ocultava el reflex de l’estany de l’Albufera i els arbres del Saler, avançava cap al camí
per on ell havia vingut i el cobria com una boira seca de gust aspre, [...].
Llavors va recobrar del tot els sentits i la consciència, va obrir els ulls i el que veia no era fum
sinó una boira o entelament d’aigua entre les parpelles, va sentir un dolor intens al crani, es palpà el
cos, i constatà que estava tot mullat, estés per terra, era de nit, i li plovia damunt de la cara.
“Es troba bé? Espere. No faça cap moviment.” Va sentir les veus molt de prop, una veu de dona i
una d’home, com si els qui parlaven estigueren ajupits al seu costat, però no veia qui era. “Em sent?
Pot contestar-me.”
“Eixugue’m els ulls, per favor”, va respondre. Unes mans femenines li van torcar l’aigua de les
parpelles i del front amb un mocadoret de paper, i quan Salvador Donat va poder veure-hi clar
s’adonà que eren les mans d’una dona policia, les mateixes que van recollir les seues ulleres de
terra, no s’havien trencat, i li les van posar delicadament. Una jove amb uniforme blau, corbata,
insígnia i gorra, agenollada a un costat del seu cap, i a l’altre costat, ajupit, el company masculí; si fa
unes hores, quantes hores?, els guàrdies amb cascos i escuts pegaven amb fúria, ara dos policies
també armats però només amb la pistola a la cintura li repetien que no moguera el cap, i la dona li
passava suaument una mà pel bescoll i pel crani, li preguntava on sentia dolor, [...].
Joan Francesc MIRA, Purgatori, Barcelona, Proa, 2003, pàg. 177-178.Solucionari (juny 2012)
1. Comprensió del text
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt: 0’5 pel tema, 0’5 per les parts]
Tema: Les forces de seguretat, enemigues o amigues? // Inconsciència i realitat //
Repressió i solidaritat.
Parts bàsiques del text:
Paràgraf primer (l. 1-14): el personatge, Salvador Donat, està inconscient a causa
d‟uns incidents amb la policia i li vénen records al cap relacionats amb el fum.
Paràgraf segon (l. 15-17): el personatge recobra la consciència i se sent endolorit i
banyat.
Paràgrafs tercer i quart (l. 18-28): Una parella de policies assisteix el personatge.
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]
Resposta semioberta.
c) Indica cinc exemples de recursos expressius de caràcter literari presents al text. [0’5 punts: 0’1 punt per exemple de recurs expressiu]
A títol orientatiu, en destaquem uns quants:
-Comparances i recursos metafòrics: “com vapor brut”, “com quan cremen palla
o...”, “com un arbre”, “com un fong”, “com una boira seca de gust aspre”, etc.
-Isotopia: la repetició dels diferents tipus de fums del primer paràgraf que
contribueixen a la sensació de confusió en el personatge.
-Animacions: les diferents trajectòries que adopta el fum (“sorgia, s‟escampava, se
n‟anava i tornava a sorgir”)
-Metàfores: “molts peus de bombes atòmiques minúscules”, “cortines espesses”,
etc.
-Presència de diferents tipologies textuals: la descripció al costat de les insercions
conversacionals.
-Ús de nombroses estructures sintàctiques preposicionals i adjectivals i de
coordinacions que afavoreixen la descripció sense que hi haja una progressió
narrativa: “una jove amb uniforme blau, corbata, insígnia i gorra, agenollada a un
costat del seu cap, ...”, etc.
d) Indica a quina varietat geogràfica pertany el text i posa’n quatre exemples que
ho demostren. [0’5 punts: 0’1 punt per la identificació del dialecte i 0’1 punt
per cada un dels quatre exemples]
Es tracta d‟un text valencià. Exemples: eixien, vesprada, espere, faça, estigueren,
eixugue, torcar, seues, li les, moguera.
2. Anàlisi lingüística del text
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt: 0’25 per cada resposta correcta. Si contesten malament, cada error descompta 0’25]
1. els ulls (línia 1): sonora
2. pots (l. 1): oberta
3. immergits (l. 7): sonora
4. reflex (l. 13): oberta
b) A continuació, hem subratllat estructures sintàctiques. Indica el tipus d’oració
composta que representen i la funció sintàctica que realitzen. [1 punt: 0’25 per
Solucionari
Opció A. Text de Francesc Mira
Abans d’obrir els ulls recordà el fum, primer el fum dels pots de gas que era de color gris com vapor
brut o com quan cremen palla o herba encara humida i ascendia sense cap foc formant un nuvolet
eixint de cada pot sobre l’asfalt i pujant dret amunt i obrint-se com un arbre o com un fong amb
molts peus de bombes atòmiques minúscules que es trobaven i s’unien per dalt, no veia la gent que
fugia dels pots, només veia el fum; després va recordar fums de colors que omplien l’escenari de la
plaça de bous, vapors pesants que eixien d’algun lloc invisible, ondulaven i s’arrossegaven per terra,
s’escampaven, i els músics i els cantants quedaven mig immergits en el bassal de núvols, ell no sabia
si el gas o vapor era roig, verd i groc o si els colors canviants eren només un joc de llums, no ho
havia vist mai, però era un fum lleuger, sorgia, s’escampava, se n’anava i tornava a sorgir amb un
altre color; i després recordà fums que sí que coneixia, rostolls d’arròs a la marjal que cremaven fent
cortines espesses de fumeguera blanca que ell contemplava aturat amb la bicicleta negra entre les
cames una vesprada ennuvolada de tardor i el fum de palla s’estenia per la plana dels arrossars ja
sense aigua, ocultava el reflex de l’estany de l’Albufera i els arbres del Saler, avançava cap al camí
per on ell havia vingut i el cobria com una boira seca de gust aspre, [...].
Llavors va recobrar del tot els sentits i la consciència, va obrir els ulls i el que veia no era fum
sinó una boira o entelament d’aigua entre les parpelles, va sentir un dolor intens al crani, es palpà el
cos, i constatà que estava tot mullat, estés per terra, era de nit, i li plovia damunt de la cara.
“Es troba bé? Espere. No faça cap moviment.” Va sentir les veus molt de prop, una veu de dona i
una d’home, com si els qui parlaven estigueren ajupits al seu costat, però no veia qui era. “Em sent?
Pot contestar-me.”
“Eixugue’m els ulls, per favor”, va respondre. Unes mans femenines li van torcar l’aigua de les
parpelles i del front amb un mocadoret de paper, i quan Salvador Donat va poder veure-hi clar
s’adonà que eren les mans d’una dona policia, les mateixes que van recollir les seues ulleres de
terra, no s’havien trencat, i li les van posar delicadament. Una jove amb uniforme blau, corbata,
insígnia i gorra, agenollada a un costat del seu cap, i a l’altre costat, ajupit, el company masculí; si fa
unes hores, quantes hores?, els guàrdies amb cascos i escuts pegaven amb fúria, ara dos policies
també armats però només amb la pistola a la cintura li repetien que no moguera el cap, i la dona li
passava suaument una mà pel bescoll i pel crani, li preguntava on sentia dolor, [...].
Joan Francesc MIRA, Purgatori, Barcelona, Proa, 2003, pàg. 177-178.Solucionari (juny 2012)
1. Comprensió del text
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt: 0’5 pel tema, 0’5 per les parts]
Tema: Les forces de seguretat, enemigues o amigues? // Inconsciència i realitat //
Repressió i solidaritat.
Parts bàsiques del text:
Paràgraf primer (l. 1-14): el personatge, Salvador Donat, està inconscient a causa
d‟uns incidents amb la policia i li vénen records al cap relacionats amb el fum.
Paràgraf segon (l. 15-17): el personatge recobra la consciència i se sent endolorit i
banyat.
Paràgrafs tercer i quart (l. 18-28): Una parella de policies assisteix el personatge.
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]
Resposta semioberta.
c) Indica cinc exemples de recursos expressius de caràcter literari presents al text. [0’5 punts: 0’1 punt per exemple de recurs expressiu]
A títol orientatiu, en destaquem uns quants:
-Comparances i recursos metafòrics: “com vapor brut”, “com quan cremen palla
o...”, “com un arbre”, “com un fong”, “com una boira seca de gust aspre”, etc.
-Isotopia: la repetició dels diferents tipus de fums del primer paràgraf que
contribueixen a la sensació de confusió en el personatge.
-Animacions: les diferents trajectòries que adopta el fum (“sorgia, s‟escampava, se
n‟anava i tornava a sorgir”)
-Metàfores: “molts peus de bombes atòmiques minúscules”, “cortines espesses”,
etc.
-Presència de diferents tipologies textuals: la descripció al costat de les insercions
conversacionals.
-Ús de nombroses estructures sintàctiques preposicionals i adjectivals i de
coordinacions que afavoreixen la descripció sense que hi haja una progressió
narrativa: “una jove amb uniforme blau, corbata, insígnia i gorra, agenollada a un
costat del seu cap, ...”, etc.
d) Indica a quina varietat geogràfica pertany el text i posa’n quatre exemples que
ho demostren. [0’5 punts: 0’1 punt per la identificació del dialecte i 0’1 punt
per cada un dels quatre exemples]
Es tracta d‟un text valencià. Exemples: eixien, vesprada, espere, faça, estigueren,
eixugue, torcar, seues, li les, moguera.
2. Anàlisi lingüística del text
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt: 0’25 per cada resposta correcta. Si contesten malament, cada error descompta 0’25]
1. els ulls (línia 1): sonora
2. pots (l. 1): oberta
3. immergits (l. 7): sonora
4. reflex (l. 13): oberta
b) A continuació, hem subratllat estructures sintàctiques. Indica el tipus d’oració
cada resposta correcta]
1. i després recordà fums que sí que coneixia (línia 10): subordinada adjectival
de relatiu; complement del nom.
2. quan Salvador Donat va poder veure-hi clar s‟adonà que eren les mans d‟una
dona policia (l. 22-23): subordinada adverbial de temps; complement
circumstancial de temps.
3. s‟adonà que eren les mans d‟una dona policia (l. 23): subordinada
substantiva; complement de règim.
4. li preguntava on sentia dolor (l. 28): subordinada substantiva (interrogativa
indirecta); complement directe.
c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indica’n un
sinònim. [1 punt: 0’25 per cada resposta correcta]
1. s’arrossegaven (línia 6): „Moure‟s fregant per terra‟; anaven arran de,
reptaven.
2. eixugue’m (l. 21): „Llevar la humitat, assecar‟; torque’m, netege’m.
3. torcar (l. 21): „Eliminar l‟aigua o la brutor amb alguna cosa‟; llevar, netejar,
retirar.
4. bescoll (l. 28): „Part posterior del coll‟; nuca, clatell, tos.
....................................................................................
Solucionari
Opció B. Text de Jesús Tuson
La recuperació i dignificació d’una llengua amenaçada depèn de la voluntat positiva del col·lectiu dels seus parlants (i de les institucions amb què s’ha dotat el poble) i demana, en primer lloc, la concurrència tècnica de persones expertes en Lingüística i en Sociolingüística. En aquesta tasca de redreçament, caldrà avaluar l’estat de la llengua pel que fa al grau d’interferència en els diferents nivells del sistema (fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic),també [...] caldrà disposar d’un mapa dels àmbits de presència de la llengua en el conjunt de la societat.La planificació lingüística té com a comesa principal la confecció del corpus planing
(‘planificació del corpus lingüístic’), que implica tota una sèrie de decisions sobre la normativització, i serà imprescindible considerar tot de factors relatius als dialectes i als registres a l’hora de dissenyar la varietat estàndard per a tota la comunitat lingüística. Quant als factors dialectals, serà necessari triar o bé la parla considerada “prestigiosa”, o bé la que tingui una base demogràfica més gran, o bé la de la ciutat més populosa (si no és que està greument interferida). Els lingüistes també es poden decidir per una solució composicional, de manera que l’estàndard reculli trets de dos o més dialectes. Pel que fa al registre, s’haurà de tenir present l’existència de materials escrits en temps passats i l’ús dels autors contemporanis, si n’hi ha.La tasca de planificació haurà d’abastar tant la dimensió oral de la llengua com la seva representació escrita i, normalment, els lingüistes, en el seu treball de depuració, es veuran abocats a un veritable munt de problemes en el moment d’establir els criteris generals de l’estàndard i, sobretot, a l’hora de dictaminar i decidir sobre, potser, milers de casos puntuals. El resultat d’aquests treballs es concretarà, principalment, en una gramàtica i un diccionari normatius, i serà del tot imprescindible que les més altes instàncies científiques (acadèmiques, universitàries, etc.) les avalin amb la seva autoritat.
Posades aquestes bases, el redreçament d’una llengua només serà realitat si entren en joc les mesures pròpies de la política lingüística, que són a les mans de les institucions de govern i que es concretaran, d’una banda, en ajuts per a la normalització, però, sobretot en les disposicions legals apropiades i en els mitjans necessaris per a fer-les complir. La finalitat primordial d’aquesta política serà l’extensió de l’ús (cfr. Albert Bastardas, 1988 i 1991) en tots els sectors de la vida col·lectiva: les administracions, l’ensenyament, els mitjans de comunicació, les activitats culturals i esportives, el món del comerç, el de les finances i, en general, tot allò que afecti l’empresa i el treball.
Jesús TUSON, Introducció a la lingüística, Barcelona, Columna, 1994, pàg. 125.
1. Comprensió del text
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt; 0’5 pel tema i 0’5 per les
parts]
Tema: La planificació i la política lingüístiques// Normativització i normalització
lingüístiques.
Parts bàsiques del text:
Paràgraf primer (línies 1-6): Introducció del text. Es presenten ací els aspectes que
s‟ha de tenir en compte per encetar un procés de normalització lingüística que es
desplegaran al llarg del text.
Paràgraf segon (línies 7-15): Es defineix en què consisteix la planificació lingüística,
fonamentalment, quant a l‟elaboració de l‟estàndard.
Paràgraf tercer (línies 16-22): Es concreten els àmbits d‟actuació de la planificació
lingüística.
Paràgraf quart (línies 23-29): Es descriu el paper de la política lingüística.
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]
Resposta semioberta.
c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics
d’aquesta tipologia presents al text. [0’5 punts: 0’25 per la identificació; 0’125
per tret]
És un text fonamentalment expositiu, dins l‟àmbit acadèmic. Tot i que no hi ha
una conclusió, presenta dos elements característics de l‟estructura d‟aquesta mena
de textos: la introducció del tema i de les seues parts, i el desenvolupament analític
d‟aquestes. Açò darrer es reflecteix en l‟ús connectors textuals d‟ordre (“en primer
lloc”, “Quant als factors dialectals”, “Pel que fa al registre”, “Posades aquestes
bases...”), que estructuren l‟exposició del contingut d‟acord amb la lògica dels fets i
la successió cronològica de les fases que inclou el procés de planificació i de
política lingüístiques. S‟hi adopta una posició objectiva; s‟hi fa servir la tercera
persona; l‟ús del futur i de perífrasis modals té a veure amb la descripció de les
fases esmentades, basada en els criteris de la disciplina científica afectada (la
sociolingüística). Hi ha diverses nominalitzacions, recurs freqüent en aquest tipus
de textos. La cohesió lèxica del text ve marcada per la mateixa estructura
conceptual de la matèria exposada i es manifesta amb la presència de termes
específics de la sociolingüística organitzats des dels més generals als més concrets;
p. ex., planificació lingüística > normativització > dialectes, registres > varietat
estàndard > (tria de la) parla més prestigiada > [...] > dimensió oral i escrita >
depuració, criteris > gramàtica, diccionari...
d) Identifica el registre lingüístic i especifica almenys dos trets característics
d’aquest registre presents al text. [0’5 punts: 0’25 per la identificació; 0’25 per
exemples]
S‟hi fa servir un registre formal. Aquest registre és propi de textos de situacions
de comunicació especialitzada i acadèmica com aquesta. Cal destacar, quant al lèxic, la
presència de terminologia específica del camp de la lingüística i de la sociolingüística i
de mots del llenguatge general també de caràcter culte o formal; i, quant a la sintaxi,
l‟ús d‟oracions d‟una certa complexitat. S‟hi fa servir la modalitat estàndard i, doncs,
són escassos els marcadors geolectals.
2. Anàlisi lingüística del text
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1[1 punt: 0’25 per cada
resposta correcta. Si contesten malament, cada error descompta 0’25]
1. seus parlants (línia 2): sorda
2. lloc (l. 2): oberta
3. expertes (l. 3): oberta
4. als factors (l. 10): sorda
b) Torna a escriure les frases següents substituint els elements subratllats a
cadascuna pel pronom feble adequat: [1 punt; 0’25 per cada resposta correcta]
1. La recuperació i dignificació d‟una llengua amenaçada depèn de la voluntat
positiva del col·lectiu dels seus parlants (línia 1-2): la recuperació i la dignificació d’una llengua amenaçada en depèn.
2. caldrà avaluar l‟estat de la llengua (l. 4): caldrà avaluar-lo.
3. serà imprescindible (l. 9): ho serà.
4. Els lingüistes també es poden decidir per una solució composicional (l. 13-14):
El lingüistes també s’hi poden decidir.
c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indica’n un sinònim. [1 punt; 0’25 per cada resposta correcta]
1. tasca (línia 3 i 16): „Treball que hom té l‟obligació de fer, que li han assenyalat o
s‟ha assenyalat‟. Faena o feina, funció, treball.
2. dialectes (l. 9 i 14): „Varietat geogràfica, històrica o social d‟una llengua,
associada a la procedència dels parlants‟. Varietat o modalitat territorial o
geogràfica, geolecte.
3. triar (l. 11): „D‟un conjunt de coses de la mateixa naturalesa, separar-ne (una o
algunes) atenent a la seva bondat o a una altra qualitat‟. Elegir, escollir.
4. abastar (l. 16): „Ésser capaç, per grandària, alçària o potència, d‟arribar a alguna
cosa‟. Arribar o aplegar, atènyer, afectar, comprendre.
-------------------------------------------
http://bancdelaselectivitat.edu.umh.es/
CARACTERÍSTIQUES DE LA PAU
VALENCIÀ II: LLENGUA i LITERATURA
interna). L'examen constarà de tres parts:
1. Comprensió del text.
2. Anàlisi lingüística del text.
3. Expressió i reflexió crítica.
1) Estructura de l'examen
1. Comprensió del text: anàlisi i comprensió d'un text i resposta a qüestions sobre el contingut del text. Es demanarà a l'alumne que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no literari. Les preguntes tindran aquestes característiques:
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al
text.
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets
corresponents que apareixen al text.
5. Identificar recursos expressius bàsics: metàfora, metonímia, hipèrbole, etc.
6. Identificar les veus del discurs.
7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
8. Valorar l'opinió, la intenció i l'argumentació de l'autor al llarg de tot el text o en
alguna part del text.
Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1 i 2, i les
altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d'acord amb la pertinència.
MODELS D'EXÀMENS ANTERIORS RESOLTS.
2. Anàlisi lingüística del text: identificació i anàlisi d'estructures gramaticals. Es
demanarà a l'alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions gramaticals
relacionades amb el text, com ara les següents:
1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i
tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals
sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”...).
2. Qüestions sobre l'ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d'un
fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions
sintàctiques, tipus d'oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència
(pronominalització -flebles, relatius-, connectors i dixi).
ACTS PRONOMS FEBLES AMB SOLUCIONS
EXERCICIS ORACIONS COMPOSTES
EXERCICIS DE SUBORDINADES ON LINE
4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: mecanismes lèxics de
referència (hiponímia, hiperonímia), relacions semàntiques i coherència textual
(sinonímia, antonímia, polisèmia), definició d'unitats lèxiques i fraseològiques,
identificació d'unitats terminològiques.
PRACTICA ACTS DE LÈXIC
TALLER DE SEMÀNTICA. Acts.on line
3. Expressió i reflexió crítica. El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la
capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en un registre formal i de valorar críticament un
text. S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit
d’extensió mitjana (unes 150/200 paraules). La primera se centrarà en la literatura. La
segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general,
servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150/200 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a
donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el
text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc. Si
el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari
expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i
amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema;
reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors
(literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text
narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències
pròpies, etc. Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a
elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia;
valorar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre
una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.
TEMES LITERATURA A més dels temes fets a classe , aquest material de Jesus Monzó el trobe molt interessant de cara a l'examen.
2) Criteris generals d'avaluació i de correcció
1. Comprensió del text
Puntuació: 3 punts
a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)
b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt)
c) (0’5 punts)
d) (0’5 punts)
2. Anàlisi lingüística del text
Puntuació: 3 punts
a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixar-la
en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor corresponent.
b) (1 punt)
c) (1 punt)
3. Expressió i reflexió crítica
Puntuació: 4 punts
a) (2 punts)
b) (2 punts)
Criteris de valoració de l’expressió escrita
En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran
més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i
els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius)
i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.
Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les
faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però, del
hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta
el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.
REDACCIÓ
Expressió i reflexió crítica
Llig aquests textos i després fes les activitats de redacció proposades:
TEXT 1.
Al mig d’una clariana, el cavaller veu el cos de la noia, que
dorm sobre una llitera feta amb branques de roure i envoltada de flors de tots
colors. Descavalca amb
rapidesa i s’agenolla al seu costat. Li pren una mà. És freda. Té la cara
blanca, com la d’una morta. I els llavis prims i morats.
Conscient del seu paper en la història, el cavaller la besa
dolçament. Immediatament, la noia obre els ulls, uns ulls grans, ametllats i
foscos, i el mira: amb una mirada de sorpresa que de seguida (quan ha cavil·lat
qui és i on és i per què hi és i qui deu ser aquell home que és al seu costat i
que, suposa, la deu haver besat) es tenyeix detendresa. Els llavis van perdent
el to morat i, quan han reprès la vermellor de la vida, s’obren en un somriure.
Té unes dents bellíssimes. Al cavaller no li sap gens de greu haver-s’hi de
casar, tal com estipula la tradició. És més: ja s’hi veu, sempre de bracet amb
ella, compartint-ho tot, tenint primer un nen, després una nena i en acabat un
altre nen.Viuran una vida feliç i envelliran plegats.Les galtes de la noia han
perdut la blancor de la mort i ja són rosades, sensuals, per mossegar-les. Es
posa dret i li allarga les mans, totes dues, perquè s’hi agafi i pugui posar-se
dreta. I aleshores, mentre (sense deixar de mirar-lo als ulls, enamorada) la
noia (feble d’haver passat tant de temps estirada) es posa dreta gràcies a la
força dels braços masculins, el cavaller s’adona que (cosa de vint o trenta metres més enllà, molt abans que la
clariana acabi per donar pas al bosc) hi ha una altra noia adormida, tan bella com la que acaba de
despertar, igualment estirada en una llitera feta amb branques de roure i
envoltada de flors de tots colors.
Quim MONZÓ, dins Vuitanta-sis
contes, Barcelona, Quaderns Crema, 2001, pàg. 457-458.
ACTIVITAT
TEXT 2.
Abans d’obrir els ulls recordà el fum, primer el fum dels pots de gas que era de color gris com vapor brut o com quan cremen palla o herba encara humida i ascendia sense cap foc formant un nuvolet eixint de cada pot sobre l’asfalt i pujant dret amunt i obrint-se com un arbre o com un fong amb molts peus de bombes atòmiques minúscules que es trobaven i s’unien per dalt, no veia la gent que fugia dels pots, només veia el fum; després va recordar fums de colors que omplien l’escenari de la plaça de bous, vapors pesants que eixien d’algun lloc invisible, ondulaven i s’arrossegaven per terra, s’escampaven, i els músics i els cantants quedaven mig immergits en el bassal de núvols, ell no sabia si el gas o vapor era roig, verd i groc o si els colors canviants eren només un joc de llums, no ho havia vist mai, però era un fum lleuger, sorgia, s’escampava, se n’anava i tornava a sorgir amb un altre color; i després recordà fums que sí que coneixia, rostolls d’arròs a la marjal que cremaven fent cortines espesses de fumeguera blanca que ell contemplava aturat amb la bicicleta negra entre les cames una vesprada ennuvolada de tardor i el fum de palla s’estenia per la plana dels arrossars ja sense aigua, ocultava el reflex de l’estany de l’Albufera i els arbres del Saler, avançava cap al camí per on ell havia vingut i el cobria com una boira seca de gust aspre, [...].
Abans d’obrir els ulls recordà el fum, primer el fum dels pots de gas que era de color gris com vapor brut o com quan cremen palla o herba encara humida i ascendia sense cap foc formant un nuvolet eixint de cada pot sobre l’asfalt i pujant dret amunt i obrint-se com un arbre o com un fong amb molts peus de bombes atòmiques minúscules que es trobaven i s’unien per dalt, no veia la gent que fugia dels pots, només veia el fum; després va recordar fums de colors que omplien l’escenari de la plaça de bous, vapors pesants que eixien d’algun lloc invisible, ondulaven i s’arrossegaven per terra, s’escampaven, i els músics i els cantants quedaven mig immergits en el bassal de núvols, ell no sabia si el gas o vapor era roig, verd i groc o si els colors canviants eren només un joc de llums, no ho havia vist mai, però era un fum lleuger, sorgia, s’escampava, se n’anava i tornava a sorgir amb un altre color; i després recordà fums que sí que coneixia, rostolls d’arròs a la marjal que cremaven fent cortines espesses de fumeguera blanca que ell contemplava aturat amb la bicicleta negra entre les cames una vesprada ennuvolada de tardor i el fum de palla s’estenia per la plana dels arrossars ja sense aigua, ocultava el reflex de l’estany de l’Albufera i els arbres del Saler, avançava cap al camí per on ell havia vingut i el cobria com una boira seca de gust aspre, [...].
Llavors va recobrar del tot els sentits i la consciència, va obrir els ulls i el que veia no era fum sinó una boira o entelament d’aigua entre les parpelles, va sentir un dolor intens al crani, es palpà el cos, i constatà que estava tot mullat, estés per terra, era de nit, i li plovia damunt de la cara.
“Es troba bé? Espere. No faça cap moviment.” Va sentir les veus molt de prop, una veu de dona i una d’home, com si els qui parlaven estigueren ajupits al seu costat, però no veia qui era. “Em sent? Pot contestar-me.” “Eixugue’m els ulls, per favor”, va respondre. Unes mans femenines li van torcar l’aigua de les parpelles i del front amb un mocadoret de paper, i quan Salvador Donat va poder veure-hi clar s’adonà que eren les mans d’una dona policia, les mateixes que van recollir les seues ulleres de terra, no s’havien trencat, i li les van posar delicadament. Una jove amb uniforme blau, corbata, insígnia i gorra, agenollada a un costat del seu cap, i a l’altre costat, ajupit, el company masculí; si fa unes hores, quantes hores?, els guàrdies amb cascos i escuts pegaven amb fúria, ara dos policies també armats però només amb la pistola a la cintura li repetien que no moguera el cap, i la dona li passava suaument una mà pel bescoll i pel crani, li preguntava on sentia dolor, [...].
Joan Francesc MIRA, Purgatori, Barcelona, Proa, 2003, pàg. 177-178ACTIVITAT
Com es desprén del text, els actes multitudinaris poden desembocar en situacions violentes.
Explica algun cas que hages viscut o del qual hages sentit parlar, utilitzant una tipologia textual similar a la del text. (Extensió: unes 150 paraules)
Expressió i reflexió crítica
TEMES LITERATURA A més dels temes fets a classe , aquest material de Jesus Monzó el trobe molt interessant de cara a l'examen.
3. Expressió i reflexió crítica. El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en un registre formal i de valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes 150/200 paraules). La primera se centrarà en la literatura.
La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150/200 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc. Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc. Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.
TEMES LITERATURA A més dels temes fets a classe , aquest material de Jesus Monzó el trobe molt interessant de cara a l'examen
EXÀMENS RESOLTS APARTAT 3
3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]
a) Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.(Extensió: 150 paraules) [2 punts]
b) Narra una situació semblant a la del text d’Enric Valor que hages vist en unapel·lícula o que hages llegit. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
a) Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
Des que es va publicar la seua primera novel·la, Valores va mantenir fidel al model tradicional de la narrativa
realista, que va matisar i aprofundir al llarg de la seua vida literària. A la darreria de la dècada dels setanta Enric Valor va començar a publicar les novel·les del cicle de Cassana—nom d’un poble imaginari de les comarques del sud—,integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Tempsde batuda (1983) i Enllà de l’horitzó (1991). En aquestes novel·les, que constitueixen una crònica de la societat ruralde Cassana de la primera meitat del segle XX, Valor hi rememorales seues vivències de joventut sobre la destrucciód’una classe social, la dels terratinents valencians de les comarquesdel sud. La producció literària de l’autor incloutambé les Rondalles valencianes. En aquesta obra Valor noes va limitar a transcriure els relats orals del nostre folklore,sinó que en va novel·litzar els personatges i les circumstàncies.El resultat és la creació d’un món literari fascinant.
b) Narra una situació semblant a la del text d’Enric Valor que hages vist en una pel·lícula o que hages llegit.
Entre el dia 26 de gener i el 10 de febrer de 1939 uns 300 000 fugitius travessaren la frontera francesa. Franco havia guanyat la Guerra Civil Espanyola i anuncià represàlies contra els republicans. Es calcula que la fugida afectàmés de mig milió de persones, de les quals 40 000, aproximadament ,eren valencians. Aquests fugitius es veieren obligats a abandonar la seua terra i buscar asil en unsaltres països. Des dels ports de València, Gandia i Maó salparenvaixells cap a Marsella; des d’Alacant, cap a Orà. Lamajor part van preferir quedar-se al sud de França, perquèhom pensava que la dictadura duraria poc. Però ben aviat França va ser envaïda pels nazis i alguns dels refugiatsrepublicans acabaren en camps de concentració, com el de Mauthausen. D’altres van poder fugir a uns altres països,especialment a Rússia i a Mèxic. En aquest darrer país,que mai no va reconéixer el règim de Franco, el president Lázaro Cárdenas hi acollí més de 3 000 exiliats i el 1940 publicà un decret pel qual els republicans espanyols es naturalitzaven i hi podien viure amb normalitat.
3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]
a) La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explicaho i raona-ho. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
b) Què opines sobre les qüestions que planteja el text? Coneixes altres casos semblants (històrics o actuals)? Com es podrien resoldre aqueixes situacions? (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
a) La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explicaho i raona-ho
La difusió que de, manera progressiva, ha aconseguit l’obra de Miquel Martí i Pol l’ha convertit en un fenomen únic d’estimació popular en la poesia catalana del final del segle XX. Aquesta estimació i popularitat s’expliquen perquè la poesia de Martí i Pol és essencialment comunicativa i el seu món metafòric defuig l’hermetisme. D’altra banda, la sinceritat de la seua veu poètica, i l’experiència biogràfica que comunica, són unes altres raons importants per a comprendre per què la poesia de l’autor ha obtingut aquest ressò. En aquest interés hi ha tingut un pes innegable la interpretació que, d’una part de la seua obra, n’ha fet
el cantant Lluís Llach, si bé, per damunt de tot, cal atribuir-lo a la calidesa dels seus poemes, en els quals l’amor, l’experiènciamoral individual i col·lectiva o la convivència amb la greu malaltia que va patir són presentats amb un llenguatge que sol defugir l’artificiositat.
b) Què opines sobre les qüestions que planteja el text? Coneixes altres casos semblants (històrics o actuals)?
La qüestió que planteja el text és un cas molt clar de genocidi o extermini d’un poble. Poden esmentar-se’n molts exemples: el procés de colonització d’Amèrica per part dels europeus, que va comportar l’eliminació física de la majoria de la població indígena; l’extermini dels armenis a Turquia durant la Primera Guerra Mundial; l’holocaust dels jueus que van dur a terme els nazis durant la Segona Guerra Mundial; les purgues massives perpetrades pels khmers rojos de Pol Pot, a Cambotja, que van acabar amb l’assassinat de la quarta part del país… Unes altres vegades, sense arribar a l’eliminació física, s’ha produït l’opressió de comunitats que han vist greument disminuïts els seus drets socials, econòmics o culturals. Aquestes situacions solament es poden resoldre a partir d’una presa de consciència de les comunitats oprimides per a aconseguir els seus drets. La seua lluita tindrà més probabilitats d’èxit si aconsegueixen la implicació d’organismes internacionals.
3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]
a) Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
b) Què valores més positivament en la narrativa per a joves? (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
a) Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural
Els novel·listes que donaren a conéixer al començament dels setanta compartien la consciència general de la crisi dels models novel·lístics, cosa que els va fer decantar per l’experimentalisme narratiu. Moltes de les novel·les d’aquesta generació tenen un caràcter de crònica generacional i se centren en el tema de la fugida com a reacció contra la situació claustrofòbica que es vivia en l’entorn familiar i en l'entorn sociopolític de la dictadura franquista. Des de la primeria dels huitanta la novel·la de gènere —la novel·la policíaca, l’eròtica, la de ciència-ficció i la històrica— ha estat molt practicada pels escriptors, que l’han considerada un mitjà per a arribar a un públic més ampli. Una altra línia important de la narrativa actual està representada per Quim Monzó i altres autors; amb tocs d'humor que no amaguen un cert sentit tràgic de l'existència, han produït una literatura que mostra la desorientació ideològica de la nova societat postfranquista.
b) Què valores més positivament en la narrativa per a joves?
L’entreteniment és, potser, allò que un jove valora més en la literatura. De tota manera, com que la joventut és una etapa en què l’adolescent va definint la seua personalitat, hi ha alguns temes i gèneres literaris que el poden atraure especialment. Com ara el tema del viatge, que apareix sovint en novel·les d’aventures com El corsari negre d’Emilio Salgari, L’illa del tresor de Stevenson o La volta al món en 80 dies de Jules Verne. O l’element màgic o fantàstic, que és el punt de partida d’obres de gran èxit com Harry Potter, de J. K. Rowling, o Eragon, de C. Paolini. Un altre factor important que cal tenir en compte en la narrativa per a joves és la senzillesa de l’estructura i el llenguatge planer. Els lectors joves volen que l’entreteniment i l’interés que els puga despertar un llibre siguen immediats, i encara més en una època en què la literatura té tants competidors, des dels videojocs fins al cinema.
3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]
a) Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
b) Quina classe de còmics coneixes? Quins t’agraden més? Per què? (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
a) Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
A partir de la segona meitat dels anys setanta Benet i Jornet va començar una carrera ben prolífica com a creador de guions per a sèries de televisió. D’aleshores ençà s’ha mantingut fidel a aquesta nova línia d’escriptura i l’ha continuada practicant, de manera regular, paral·lelament al que podríem anomenar la seua obra dramàtica major. Ha participat com a guionista en sèries com Poble Nou (1992- 1995), Pedralbes centre (1995), Rosa (1995-1996), Nissaga de poder (1996-1998), Laberint d'ombres (1998-1999) i Ventdelplà (2005). Aquesta dedicació s’ha de relacionar amb la preferència de Benet per les expressions de la cultura popular que van nodrir la seua imaginació durant la joventut i que també han influït el seu teatre. Les radionovel·les i els tebeos han inspirat especialment la concepció dels seus mons de ficció. L’interés de Benet per aquests gèneres populars l’ha portat a tenir una predilecció clara pel melodrama, un model teatral que ha practicat, recreat i parodiat repetidament.
b) Quina classe de còmics coneixes? Quins t’agraden més? Per què?
No estic al dia dels còmics que actualment circulen pels quioscos i les llibreries, però jo recorde que em vaig ensenyar a llegir amb els còmics. Foren els meus mestres. Encara tinc al cap el record d’anar cada divendres de l’any a una parada del mercat de Sueca on canviava un bon grapat d’exemplars de còmics de tots els gèneres. Ja sabeu: El Jabato, El capitán Trueno, Hazañas bélicas… I en això dels còmics passava com en el futbol, uns eren d’El capitán Trueno i uns altres érem incondicionals d’El Jabato, perquè representava l’heroi enamorador que tenia com a amic l’atractiu Taurus, el gegant barbut. I El Jabato era com nosaltres, de classe baixa, i tenia la condició de proscrit. No sé si els diàlegs de les reedicions d’El Jabato deuen tenir massa èxit en un món dominat per la imatge mòbil de la televisió i d’Internet. No sé si l’estètica de lluitador, amb l’espasa a la mà, que defén els oprimits, deu arribar a més que a uns quants nostàlgics. No crec que siga, això, la moda d’ara.
EXERCICIS GRAMÀTICA/MORFOLOGIA
COMENTARI TEXTOS
Llig aquest text i respon les qüestions següents:
Jesús TUSON
La recuperació i dignificació d’una llengua amenaçada depèn de la voluntat positiva del col·lectiu dels seus parlants (i de les institucions amb què s’ha dotat el poble) i demana, en primer lloc, la concurrència tècnica de persones expertes en Lingüística i en Sociolingüística. En aquesta tasca de redreçament, caldrà avaluar l’estat de la llengua pel que fa al grau d’interferència en els diferents nivells del sistema (fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic), també [...] caldrà disposar d’un mapa dels àmbits de presència de la llengua en el conjunt de la societat.
La planificació lingüística té com a comesa principal la confecció del corpus planing (‘planificació del corpus lingüístic’), que implica tota una sèrie de decisions sobre la normativització, i serà imprescindible considerar tot de factors relatius als dialectes i als registres a l’hora de dissenyar la varietat estàndard per a tota la comunitat lingüística. Quant als factors dialectals, serà necessari triar o bé la parla considerada “prestigiosa”, o bé la que tingui una base demogràfica més gran, o bé la de la ciutat més populosa (si no és que està greument interferida). Els lingüistes també es poden decidir per una solució composicional, de manera que l’estàndard reculli trets de dos o més dialectes. Pel que fa al registre, s’haurà de tenir present l’existència de materials escrits en temps passats i l’ús dels autors contemporanis, si n’hi ha.
La tasca de planificació haurà d’abastar tant la dimensió oral de la llengua com la seva representació escrita i, normalment, els lingüistes, en el seu treball de depuració, es veuran abocats a un veritable munt de problemes en el moment d’establir els criteris generals de l’estàndard i, sobretot, a l’hora de dictaminar i decidir sobre, potser, milers de casos puntuals. El resultat d’aquests treballs es concretarà, principalment, en una gramàtica i un diccionari normatius, i serà del tot imprescindible que les més altes instàncies científiques (acadèmiques, universitàries, etc.) les avalin amb la seva autoritat.
Posades aquestes bases, el redreçament d’una llengua només serà realitat si entren en joc les mesures pròpies de la política lingüística, que són a les mans de les institucions de govern i que es concretaran, d’una banda, en ajuts per a la normalització, però, sobretot en les disposicions legals apropiades i en els mitjans necessaris per a fer-les complir. La finalitat primordial d’aquesta política serà l’extensió de l’ús (cfr. Albert Bastardas, 1988 i 1991) en tots els sectors de la vida col·lectiva: les administracions, l’ensenyament, els mitjans de comunicació, les activitats culturals i esportives, el món del comerç, el de les finances i, en general, tot allò que afecti l’empresa i el treball.
Jesús TUSON, Introducció a la lingüística, Barcelona, Columna, 1994, pàg. 12
1. Comprensió del text
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]
c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d’aquesta tipologia presents al text. [0’5 punts]
d) Identifica el registre lingüístic i especifica almenys dos trets característics d’aquest registre presents al text. [0’5 punts]
..........................................
Quim Monzó, L’illa de Maians
L’home és davant del mirall. S’acaba d’afaitar i de dutxar. Amb una mà s’agafa el
petit mixelín de la cintura, el mira al mirall i toca l’ase.
Dubta què posar-se. Com que dubta, pensa que avançarà feina si es posa la
samarreta i els eslips. En busca uns de blancs, amb ratlletes blaves. Mira que no tinguin
cap forat. Se’ls posa. En canvi, quan té la samarreta a la mà li sembla que potser serà
millor no posar-se’n, i la torna al calaix. Obre l’altre cos d’armari i mira les camises.
N’hi ha una de blanca, italiana, de cotó, que s’ha comprat fa unes setmanes, que li
agrada especialment. L’agafa pel penja-robes i l’observa; l’atreu el tacte. Però el color
blanc el fa gras. La torna a lloc. Amb els dits, com qui passa fulls d’un llibre, acaricia
les mànigues de totes les camises. Decididament, les que li queden millor són la grisa i
la negra. Però últimament se les ha posat sovint, tant que n’està tip. Si a la fi es decideix
per una d’aquestes dues camises, podria posar-se els pantalons grisos, o els Levi’s
tenyits de negre.
Al dubte ja tradicional de no saber com vestir-se per quedar més afavorit s’afegeix
que no sap gens com hi anirà, ella. ¿Vindrà amb un vestit especialment ostentós, o
d’una manera més senzilla? Si, posem per cas, vingués vestida d’esport, ell, amb els
Levi’s negres i la camisa grisa o negra, quedaria bé. I l’americana arrugada. Perquè
l’americana és un altre dels dubtes: ¿es posarà l’americana grisa (la més clàssica) o bé la
de quadres verdosos? Si triés la camisa negra, l’americana de quadres li serviria per
trencar una mica la serietat de la camisa i els pantalons, que pot ser excessiva, segons
com. És clar que amb una corbata també pot trencar l’austeritat grisa-negra de la camisa
i els pantalons. ¿Es posarà corbata o no? Amb la mà, aparta les camises i treu el
penjacorbates. ¿Quina s’hi posarà? ¿Llisa, de ratlles, de quadres? Amb l’americana de
quadres, la corbata de quadres sobre quadres pot quedar massa xarona. O, precisament,
posar-se quadres sobre quadres resultarà potser un xoc interessant, per brutal.
Quin Monzó, L’illa de Maians, Barcelona, Quaderns Crema, 19873, p. 37-38.
Comprensió del text
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text.
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
c) Identifica i justifica les marques de modalització del text.
d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
RESPOSTES:
a) Aquest text està inclòs en L’illa de Maians, llibre de contes de Quin Monzó. Pertany a l’àmbit literari i al gènere narratiu.
El tema d’aquest text es pot formular com «els dubtes a l’hora de vestir-se per a anar a una cita».
Si apliquem l’estructura tradicional del conte, es pot dividir en tres parts:
• El plantejament, que introdueix la situació inicial:
L’home és davant del mirall. S’acaba d’afaitar i de dutxar.Amb una mà s’agafa el petit mixelín de la cintura, el mira al mirall i toca l’ase. Dubta què posar-se.
• El nus, que la desenvolupa, i en què es poden distingir dues parts diferenciades: la primera part, que correspon al segon paràgraf, i que narra els dubtesdel personatge a l’hora de vestir-se. En la segona part, que correspon al tercer paràgraf, al dubte de no saber com vestir-se per a quedar més afavorit, s’hi afig el fet que no sap com hi anirà, ella. Hi anirà amb un vestit especialment ostentós, o d’una manera més senzilla? I pensa de quina manera pot anar més ben vestit d’acord amb el que portarà ella; dubta, sobretot, amb les jaquetes i la corbata.
• El desenllaç en aquest text queda obert. Com que és només un fragment d’un conte, no podem llegir-ne el final.
b) Un home s’acaba d’afaitar i de dutxar i no sap què posar-se. S’entafora uns eslips per avançar faena, però descarta posar-se cap samarreta. Busca una camisa, però rebutja la blanca, perquè pensa que el farà gras. Creu que li escauen més bé la grisa o la negra, però, com que se les ha posades tan sovint, no ho té gens clar. I encara té més dubtes, perquè no sap com anirà ella.
c) El text de Quim Monzó està molt modalitzat, perquè narra l’estat d’ànim d’un personatge ple de dubtes a l’hora de vestir-se d’una manera o altra. Hi ha molts verbs valoratius, com ara: pensar, dubtar, semblar, agradar…L’home no sap què fer i així: Dubta què posar-se. Com que dubta, pensa…(línia 3); li sembla (línia 5); li agrada especialment (línia 7); l’atreu el tacte (línia 8); decideix per una d’aquestes (línia11)… El mateix es pot dir del lèxic, amb substantius i adjectius, com ara: Amb una mà s’agafa el petit mixelín; (línies 1-2); el color blanc el fa gras (línia 8)…; adverbis: potser serà millor (línia 5); especialment (línies 7 i 8) massa (línia 24)… Aquesta abundància de lèxic valoratiu es pot comprovar en l’última frase: O, precisament, posar-se quadres sobre quadres resultarà potser un xoc interessant, per brutal. Finalment, cal esmentar les preguntes i les interrogacions que el narrador pronuncia al llarg del text i que remarquen l’estat d’angoixa i les vacil·lacions del personatge: ¿Es posarà corbata o no? Amb la mà, aparta les camises i treu el penjacorbates. ¿Quina s’hi posarà? ¿Llisa, de ratlles, de quadres?
d) Es tracta d’un text narratiu que pertany a l’àmbit d’ús literari. És narratiu, perquè conta el que fa un personatge en un temps i en un espai. En aquest cas, un home que ha d’acudir a una cita i no sap què posar-se. Com que es tracta d’explicar les accions del personatge, hi ha molts verbs. Per a narrar els fets, l’autor fa servir el present, que és el que marca la situació de parla: Dubta què posar-se. Com que dubta, pensa que avançarà feina si es posa la samarreta i els eslips. En busca uns de blancs, amb ratlletes blaves. Mira que no tinguin cap forat. Se’ls posa. Però també podem trobar-hi temps que es refereixen a temps anteriors o posteriors a la situació de parla, com ara: Si a la fi es decideix per una d’aquestes dues camises, podria posar-se els pantalons grisos.
