MATERIAL DE CONSULTA 2nBATX.




SOBRE PROVES D'ACCÉS:
Enllaç molt interessant de cara a preparar exàmens i afrontar les PAU:
CONSELLS QUE ET FACILITARAN L'ESTUDI

INFORMACIÓ PROVES PAU
ACLARINT DUBTES PAU. 
Bloc Valencià de l'IESJoanot Martorell de València
SOBRE MATÈRIA D'ESTUDI

 LITERATURA 
A la web. La serp blanca d' Enric Iborra

Clica al següent enllaç: LITERATURA PAU

Base de dades de l'AELC de pàgines d'autors

LINK D'AUTORS, TRAJECTÒRIA LITERÀRIA, SELECCIÓ D'OBRES

INTERESSANT MATERIAL SOBRE COMENTARI DE TEXT I QÜESTIONS PLANTEJADES A L'EXAMEN

 Blocs  d'altres centres que et poden interessar:

BLOC IES EDUARDO MERELLO

BLOC IES AUSIÀS MARCH

TIPOLOGIA TEXTUAL

LES PROPIETATS DELS TEXTOS


ENLLAÇOS MOLT INTERESSANTS: 

APRÉN VALENCIÀ. 

Universitat Politècnica de València. Àrea de promoció i normalització lingüística.




ASPECTES DE FONÈTICA  SINTÀCTICA


Anomenem fonètica sintàctica l’estudi dels sons des del punt de vista del seu comportament en la cadena fònica—allò que se’n diu fonologia del mot, per oposició a la fonologia del so i a la de la frase—; en altres paraules, què s’esdevé quan l’element final d’una síl•laba o d’un mot entra en contacte amb l’element següent. Alhora d’encarar aquest estudi, convé que distingim entre els fenòmens de contacte entre vocals i els que es produeixen entre consonants.

FONÈTICA SINTÀCTICA

1. Fenòmens vocàlics de contacte

Quan una paraula acabada en vocal entra en contacte amb una altra de començada també en vocal, poden esdevenir-se dos fenòmens:
a) Que una de les dues vocals en contacte desaparega. És el cas, com ara, de mà esquerra, on deixa de pronunciar-se la vocal àtona [m'ask'εra], o de deixe el poble, on les dues es es fonen en una de sola [d'ejʃelp'ɔβle]. Aquest fenomen rep el nom d’elisió.
b) Que una de les vocals siga i o u. En aquest cas la tendència és a formar un diftong amb la vocal amb què està en contacte: el que us dic [elkewzd'ik], hi ha gent [j'adʒ'ent], pa i vi [p'aiv'i]. En aquests casos, parlarem de sinalefa.

2. Fenòmens consonàntics de contacte


Igual que ocorria en el vocalisme àton, en certs contextos el tret que oposa les parelles de fonemes deixa de ser distintiu. És a dir, que es produeix una neutralització.

a) Oclusives. Ja saps que el tret que oposa bala i pala és el de sonoritat/no-sonoritat en la bilabial oclusiva inicial. Ara bé, si aquestes oclusives inicials canvien de context, per exemple a posició final de paraula, la sonoritat deixa de ser distintiva i p i b es pronunciaran sordes: arrap [ar'ap], àrab ['aɾap]. 
Paral•lelament, aquesta mateixa neutralització de la sonoritat al final de paraula també s’esdevé en la sèrie de les oclusives, entre d/t, virtut [viɾt'ut], solitud [solit'ut] i g/k (reg [r'ek], rec [r'ek]).
En posició final de síl•laba interior de paraula o en contacte amb una altra paraula començada per consonant, les oclusives es pronuncien sordes o sonores, segons si la consonant que segueix és sonora o no: tap gros [t'apgɾ'ɔs], tap trencat [t'aptɾeŋk'at]; got buit [g'ɔdb'ujt], got ple [g'ɔtpl'e]; groc viu [gɾ'ɔgv'iw], groc fosc [gɾ'ɔkf'osk].
En contacte amb una altra paraula començada amb vocal per regla general les oclusives solen pronunciar-se sordes: verb irregular [v'εɾpireɣul'aɾ], verd oliva [v'εɾtol'iva], parc obert [p'aɾkoβ'εɾt].
En resum, les oclusives en final de síl•laba es pronuncien sordes si van seguides de pausa, de consonant sorda o de vocal, i es faran sonores si van seguides de consonant sonora.

b) Fricatives i africades. Pel que fa a les fricatives i les africades, en posició final de paraula, només pot aparéixer la varietat sorda: tuf [t'uf], gas [g'as], peix [p'ejʃ], goig [g'ɔtʃ].
Seguides de consonant, es pronuncien sonores o sordes, segons si la consonant que segueix és sonora o no: tuf pudent [t'ufpud'ent], gas butà [g'azβut'a], peix net [p'ejʒn'et]. 
En contacte amb una altra paraula començada amb vocal, les fricatives i les africades es pronuncien sonores: tuf enorme [t'ufen'oɾme], gas obert [g'azoβ'εɾt], peix o carn [p'ejʒok'aɾn], raig X [r'adʒ'iks].

c) Nasals. Fixa’t en aquestes tres paraules: cama /k'ama/ cana /k'ana/ canya /k'aɲa/.
Deus haver-te adonat que l’element que les fa canviar de significat és el fonema nasal, diferent en cada una. En la nostra llengua, aquests tres fonemes nasals, que difereixen en el punt d’articulació (bilabial, alveolar i palatal, respectivament) es neutralitzen quan van seguits de consonant i adopten el punt d’articulació d’aquesta. Aquest tipus de neutralització s’anomena assimilació.


• Assimilació a bilabial: tren bala [tɾ'emb'ala].

• Assimilació a labiodental: àmfora [a'ɱfoɾa], infern [iɱf'εɾn].

• Assimilació a alveolar: premsa [pɾe'nsa].

• Assimilació a dental: comte [k'onte].

• Assimilació a palatal: flam gelat [fl'aɲʤel'at], enllumenar [e'ɲʎumen'aɾ].

• Assimilació a velar: ram gran [r'aŋgɾ'an], ben cuit [b'eŋk'ujt].


Nota: per a altres aspectes de fonètica, podeu accedir al Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià de l’AVL (www.avl.gva.es) i també descarregar en format PDF el document normatiu L’estàndard oral del valencià, també de l’AVL (www.avl.gva.es/PDF/Diccionari/Oral.pdf ). També es convenient consultar La normativa ortogràfica del valencià (www.avl.gva.es/PDF/Diccionari/Ortograf.pdf ).
Subscriure's a: Missatges (Atom)